Enmig de les cruentes dificultats de la postguerra espanyola, quan la repressió feia silenciar moltes veus, Josefa Agramunt i Costa —popularment coneguda com Pepa Maca— va destacar com una veu valenta del moviment obrer i sindicalista a Mataró.
De treballadora tèxtil a líder sindical
Pepa Maca va néixer a principis del segle XX i va treballar des de ben jove al sector tèxtil de Mataró, una de les principals indústries de la ciutat a l’època. Allà va connectar amb les realitats dures de les condicions de treball i de vida de la classe obrera i, influïda pels corrents sindicals de l’època, va incorporar‑se a la CNT (Confederació Nacional del Treball), el sindicat amb forta presència anarquista que lluitava per millores laborals i drets socials.
Lideratge en les vagues del 1945 i 1946
Els anys 1945 i 1946 van ser un moment clau en la història laboral de Mataró. La ciutat es va veure sacsejada per una sèrie de vagues i protestes obreres motivades per la necessitat de defensar el dret a cobrar el salari complet que s’havia acordat amb la patronal (els anomenats quinze duros). Aquestes protestes van reunir milers de persones treballadores, que exigien salaris dignes i condicions de vida més justes.
Pepa Maca no sols va prendre part d’aquest moviment, sinó que es va convertir en una de les seves figures de lideratge més destacades. Les seves grans qualitats d’oratòria, el seu compromís ferm amb la classe treballadora i la seva capacitat de mobilització van fer que fos reconeguda com una dona valenta i fidel als seus ideals obreristes.
Repressió i resistència
En aquells temps de forta repressió social i política, no és estrany que moltes dones i homes que defensaven drets laborals fossin perseguits, empresonats o vigilats. Tot i això, la protesta liderada per Pepa Maca va dur a pressions a empresaris i forces de l’ordre, i va aconseguir importants reivindicacions, com el restabliment del pagament íntegre del salari i la negociació de millores per a les treballadores i treballadors.
Record i homenatge
La seva figura ha quedat arrelada en la memòria històrica de Mataró. El municipi va dedicar‑li una plaça amb el seu nom al barri de Can Gassol, com a record perdurable de la seva valentia i compromís amb les classes populars.
A més, el seu llegat inspira avui projectes vinculats a la transformació social i l’economia cooperativa, com els Premis o Ajut Pepa Maca, creats per recordar la seva dedicació i fomentar iniciatives socials i col·laboratives en l’actualitat.
Un exemple per avui
La història de la Pepa Maca és un exemple de com, en moments difícils, la determinació i el lideratge col·lectiu poden generar canvis reals. La seva lluita per la dignitat laboral i la solidaritat segueix inspirant persones i col·lectius que treballen per una societat més justa.
